Resultats de la cerca frase exacta: 10
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
rosegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emportar-se petites parts (d'alguna cosa dura), esmicar-la a poc a poc, donant-hi amb les dents una sèrie de mossegades. Rosegar una crosta de pa. Les rates han rosegat tota la roba, tots els papers, que hi havia al calaix. Rosegar un gos un os. Els corcs roseguen la fusta. rosegar l'os [...]
rosegar
|
|
2.
rosegada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rosegar; l'efecte. Tros emportat rosegant. [...]
|
|
3.
remordir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar remordiment. remordir la consciència Sentir remordiment. Si l'insultes, et remordirà la consciència. Li remordia la consciència d'haver traït la confiança del seu germà. Rosegar, mossegar. [...]
|
|
4.
corcar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El corc, rosegar (la fusta, els grans, etc.). Ésser rosegat pel corc. Corcar-se la fusta, les llentilles. Un tros de fusta corcada. Cariar-se. Se'm corca un queixal. Una dent corcada. Rosegar 2 2. L'enveja el corca. [...]
|
|
5.
rosegall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa rosegada. Menjar que es deixa a mig rosegar. Menjar que es deixa al plat, a la menjadora. Deixalla, restes, de cosa usada. [...]
|
|
6.
bergansí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vori, d'os, etc., que es fa rosegar a les criatures quan han de posar les dents, ordinàriament proveïda d'una cadeneta, de cascavells, etc. [...]
|
|
7.
ratar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un gat, un gos, etc., caçar rates, ratolins. És un gat que tot el dia està ratant. Una rata, un ratolí, rosegar. Algun ratolí ha ratat la roba de la calaixera. [...]
|
|
8.
rosec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rosegar. Soroll produït per una persona o un animal que rosega. Dolor físic intens i persistent com el causat per un reuma, un mal de queixal. Turment causat per una forta inquietud, pel remordiment. [...]
|
|
9.
os 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vèrtebres soldades entre elles, que forma la part posterior de la pelvis. os simplèctic Os del cap en molts peixos. els ossos d'algú Les restes mortals d'algú. en carn i ossos V. carn. de carn i ossos V. carn. ésser un os [o ésser un os dur de rosegar] Ésser una [...]
|
|
10.
cor 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una impressió, un espectacle, dolorós, trencar el cor. Amb el cor oprimit, anguniós. El cor considerat com a seu del sentiment interior, del sofriment, de l'alegria, del desig. Portar gravada una cosa al cor. Tenir el cor net. Tenir el cor trist, alegre. Tenir una pena al cor. Rosegar [...]
|
rosegar
1 1 v. tr. [LC] Emportar-se petites parts (d'alguna cosa dura), esmicar-la a poc a poc, donant-hi amb les dents una sèrie de mossegades. Rosegar una crosta de pa. Les rates han rosegat tota la roba, tots els papers, que hi havia al calaix. Rosegar un gos un os.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Els corcs roseguen la fusta.
1 3 [LC] rosegar l'os Algú, fer la feina més feixuga, copsar la part de menys profit, etc.
1 4 [LC] rosegar-se els punys Tenir ràbia de no poder venjar-se.
1 5 v. tr. [LC] Menjar un bocí (d'alguna cosa).
2 1 v. tr. [LC] Una cosa, penetrar (dins una altra) gastant-la lentament. L'aiguafort rosega el ferro. El cranc o càncer rosega la carn.
2 2 v. tr. [LC] Una forta inquietud, el remordiment, turmentar persistentment (algú, l'ànim d'algú). L'enveja el rosega. La gelosia el rosega.
3 v. tr. [AF] En fotogravat, els àcids, actuar (damunt les planxes prèviament insolades).